Centre Cívic Teixonera

Il·lustracions de Jordi Coll

Aquest recull d’il·lustracions son un homenatge a la línia, al dibuix, al procés, a la batalla, a les llibretes plenes, els errors i el patiment que al final es converteix en èxtasi, l’alegria de la forma que et convida a entendre, l’equilibri, l’acrobàcia i la frontera que per fi es fonen en una imatge i si tu vols, t’empenyen a mirar d’una altra manera, a continuar la feina.

L’única cosa en la que s’assemblen es que quan van néixer no tenien cap propòsit, van acceptar que el seu futur depenia que unes quantes línies es creuessin sense raó aparent per convertir-se en figures que llavors, un cop formades, eren conscients de la seva existència per lluitar i mantenir-se fixades al paper.

“El camí per arribar on vull es ple de corbes, jo ho veig així quan no porto les ulleres, l’única diferencia és que aquesta vegada he decidit documentar-ho amb un llapis, amb les ulleres posades, resseguir la línia que connecta el punt de sortida amb l’arribada, començo sense saber on vull anar per acabar descobrint que quan acabo ja sabia on volia anar, no sé si m’explico”.

A càrrec de Jordi Coll

Més informació

Soc Il·lustrador establert a Barcelona, vaig començar com a storyboarder, per acabar desenvolupant un toc personal i narratiu aplicat a il·lustracions amb tinta, en el que puc explorar nous llenguatges barrejant imatges gràfiques amb històries, sent l'espectador el testimoni final del que està passant. Actualment aposto per encàrrecs, projectes editorials i per crear il·lustracions  originals, incloent nous suports com les rajoles ceràmiques.

Aquest es un projecte en continua evolució que explora les possibilitats d’objectes i elements que ens rodegen per convertir-los en elements narratius. La pulsió per entendre aquest mon cada cop més marcià, sempre m’ha empès a agafar un llapis i retratar-lo, inspirant-me en les coses que no brillen, bevent de tot el que em fa bullir la curiositat amb l’objectiu de convertir imatges en histories, contes explicats amb línies.

Així neix Balansi, un lloc on sentir-se lliure per barrejar observació pausada, poesia, surrealisme i una infinitat d’emocions que només apareixen en una il·lustració.